Mentira del Pancatalanisme

Els valencians parlaven moro

Una forma dels pancatalanistes de tergiversar la realitat és canviar-li el nom a les coses, ho fan En la llengua d'Oc, a la que criden corona catalano-aragonesa, i per supost ho fan En la llengua mossàrap, denominada moro de forma despectiva. Denominant-ho d'esta forma, aconseguixen donar la falsa idea de que el mossàrap era una llengua que ni derivava del llatí, ni es pareixia a este, però molt al contrari d'eixa falsa idea, el mossàrap va ser una llengua romanç, hui extinta, evolució del llatí vulgar visigòtic, que, influenciada per l'àrab, parlaven cristians i musulmans en l'Espanya islàmica. (RAE).

La comunitat científica internacional considera el català i el valencià el mateix idioma

Internacionalment, en Ethnologue, Wikipedia, etc... s'afirma que són el mateix idioma En dos noms; això seria cert si es consideraren les normes ortogràfiques de la AVL (acadèmia que va sorgir d'un pacte de governabilitat entre PP i CiU), no obstant, l'idioma creat per la AVL és una mescla que accepta algunes formes del valencià considerant-les colocquials en favor de les formes catalanes, fent aixina que este idioma híbrid no coincideix En el parlat. A més, el valencià disposa d'atres normes ortogràfiques, les Normes d'El Puig, que es basen en la forma de parlar dels valencians.

Dividix i venceràs?

Una de les seues frases més conegudes és la de "Dividix i venceràs" fent alusió a que el valencianisme és espanyolisme perque vol "dividir" la llengua (llengua que mai ha segut una). Esta frase no només és falsa, sinó que afavorix a la castellanisació de la Comunitat. Continuant pel camí actual de ridiculisació i criminalisació del valencià, solament s'ha aconseguit que el valencià es parle únicament entre amics i familiars, accelerant aixina la substitució lingüística pel castellà.

La comunitat científica diu...

L'estratègia expansionista d'autobombo i apariència del catalanisme imperialista per a demostrar, internacionalment, lo que Catalunya mai ha segut, necessitava de la forja d'una xarxa estratègica teixida a lo llarc i ample del món en universitats i institucions de renom.

Durant més d'un sigle, la burguesia nacional-catalana ha anat muntant una xarxa internacional estratègicament dotada i mantinguda En fondos espanyols. En l'arrogant expectativa de proclamar la possessió del “dogma universal” en lingüística, el pancatalanisme ha anat instal·lant als seus afins i intellectuals orgànics en catedres internacionals pagades i mantingudes En imposts espanyols.

Pero eixa abundància de catedres internacionals, En els seus fondos pagats En diners espanyols, resulta que estan replets de llibres catalans com a ferramenta d'autojustificació dels falsos dogmes. Acuden a la cobertura d'eixa falsa “comunitat científica internacional” per a justificar les seues aberracions dogmàtiques i barbarismes. I sempre En l'única intenció d'humiliar a la nostra històrica llengua valenciana front al dialecte barceloní.

Un eixemple pràctic d'estos amiguismes, fabricats internacionalment, ho tenim, per eixemple, en la Cardiff britànica (U. K.) a on florix un d'estos departaments En fondos esplèndidament pagats pel Departament de Cultura de la Generalitat Catalana.

Basta donar-se un passeig per la “Arts and Social Studies Library” (Biblioteca General) de Cardiff (U. K.) i fer un reconte dels abundants fondos pagats per la Generalitat Catalana. Tenint en compte que la segona llengua estudiada en l'establiment britànic és el francés, la tercera llengua és l'espanyol i la quarta l'italià, ¿adivinen quants prestatges replets de llibres catalans hi ha en la biblioteca?

Fent una mostra del fondo tenim el següent resultat:

FRANCÉS = 18 ESTANTERIES

CASTELLÀ = 8 ESTANTERIES

ITALIÀ = 6 ESTANTERIES

CATALÀ = ¡¡ 29 ESTANTERIES!!

O siga, que sent el català, pràcticament, una llengua ignorada i a penes estudiada, resulta que és la que més llibres té en les estanteries de dita universitat...

Pero, ¡oh sorpresa! Si un obri els llibres, en la contraportada es pot llegir: “Presented by the Department of Culture of Generalitat Catalana”. És a dir: “Regalat pel Departament de Cultura de la Generalitat Catalana”.

Aixina és com el nacionalcatalanisme crea, manté i fidelisa estos reductes artificials del món que després componen “el seu engany de comunitat científica internacional” a la que apelen en recolzament dels seus falsos postulats.

En la Lingüística Moderna, com diu el gran lingüista americà NOAM CHOMSKY (Harvard University), NO EXISTIX EN LLINGÜÍSTICA.

Font: Maria Teresa Puerto Ferre

Qui decidix si el valencià és o no llengua són els "científics"

En cap país ni idioma, les universitats són les encarregades de regular i normativisar un idioma. Solament poden estudiar-ho. La disciplina encarregada d'unir ortogràficament dos llengües o dialectes és la filologia comparada. És a dir, si des d'un punt de vista es considerara adequat unificar les llengües romances, la filologia comparada és l'encarregada d'elaborar una ortografia unificadora. Un orige comú no és motiu suficient per a l'unificació. Per lo tant qui crea un estàndard són els filòlegs, i qui decidix lo que és o no llengua és el poble que la parla, estudiat pels sociolíngüistes.

Secesionisme?

El secesionisme lingüístic del valencià no existix, ya que històricament els valencians han parlat i aixina ho han deixat escrit, la llengua valenciana, diferent del vell dialecte provenzal, anomenat actualment català. Des de les primeres jarchas mossàrabes valencianes, són centenars d'intellectuals de tots els àmbits els que han afirmat escriure els seus texts en llengua valenciana, com Antoni Canals en 1395, Lluís de Fenollet, o el famós Joanot Martorell en el seu Tirant lo Blanch. Inclús autors com el gironí Onofre Pou ho distingien del català en el seu diccionari català-valencià-llatí, i no solament en lliteratura, sinó en texts legals com el Compromís de Casp.

És absurt que si en Ulldecona parlen català en Vinaròs parlen valencià

Puix no, no és absurt, perque allí parlen "Valencià de Transició" o "Català de Transició", també cridat "Dialecte Tortosí", que ve a ser un dialecte que mescla traces entre el valencià i el català per la seua proximitat geogràfica. És un fenomen molt comú en totes les llengües, totalment natural, que li atorga gran riquesa als idiomes.

Molts escritors del Sigle d'Or valencià eren d'orige català

En algunes de les seues retortillades argumentacions, els pancatalanistes solen dir que molts escritors del Sigle d'Or valencià eren d'orige català com March, Martorell, Gasull, Fenollar o Vinyoles.
Pero se solen oblidar dels que no tenen orige català, com Joan Roís de Corella, Isabel de Villena, Gilabert de Proixita, Manuel Díez, Jaume Roig, Miquel Pérez, Cristóbal de la Casta, Luis Alcanyís, Beuter, Jaffer, Pertusa, etc.

Els valencians parlen mossàrap

Fals, els valencians parlen valencià (o castellà). El mossàrap va ser una llengua romanç que ha evolucionat i ara es considera llengua morta. A més, el valencià ha tingut influència del provenzal i del castellà.

El valencià és al català com l'andalús a l'espanyol?

Molt a sovint, en un alarde d'ignorància o de manipulació, se sosté la següent tesi: “El valencià és la mateixa llengua que el català; considerar al valencià com una llengua distinta de la catalana seria com si consideràrem a l'andalús un idioma distint del castellà”. Pero ¿realment és aixina? ¿Els casos del valencià i de l'andalús són idèntics? Al lector li ho proposem en 7 diferències:

1) La societat andaluza considera que l'andalús i el castellà són la mateixa llengua. La societat valenciana afirma que valencià i català són dos idiomes distints (concretament, el 64,4% dels valencians segons el CIS de 2004).

2) Parlant de lliteratura, Andalusia no ha tingut mai un sigle d'or. Valéncia va tindre el primer Sigle d'Or de totes les llengües neollatines -el XV-, sigles abans que naixquera Catalunya.

3) Els escritors andalusos tradicionalment han afirmat escriure en espanyol o castellà. Per contra, cap autor del Sigle d'Or va afirmar escriure en català o que el valencià i el català foren la mateixa llengua.

4) En Andalusia no hi ha texts seculars d'autors andalusos que diferencien entre andalús i castellà. Pero en Valéncia sí que existixen. De fet, Fra Antoni Canals en 1395 va afirmar: “(...) tret de llatí en nostra vulgada llengua materna valenciana...”.

5) En Andalusia sempre s'ha utilisat la denominació “Espanyol o castellà” per a referir-se a la seua llengua. I en l'actualitat -excepte alguns casos excepcionals- cap contradiu eixa. En Valéncia tota la vida s'ha afirmat parlar en valencià, i només des de temps històrics recents hi ha un intent de cridar català a la llengua dels valencians, concretament des del naiximent del nacionalisme expansionista català, datat de finals del sigle XIX.

6) Andalusia no existia abans que Espanya. Per contra, Valéncia existia sigles abans del naiximent de Catalunya. Ho dic perque els llocs geogràfics són els que atorguen el nom a un idioma.

Sense eixir de la Península, trobem també el cas del Gallec i el Portugués, dos llengües bessones que s'entenen entre sí i que oficialment són dos idiomes independents. En eixe model és en el que de veres encaixa el cas valencià-català (i no en el cas andalús-castellà com torticerament volen fer creure). Però clar, si el valencià es compara En el gallec (i no En l'andalús com volen) tota la pseudociència pancatalanista es vindria avall.

Interessos polítics? Sí, els dels partits pancatalanistes

Carod-Rovira riega En 675.000 euros a deu entitats "afins" de la Comunitat

Partits catalanistes recapten fondos per a pagar la multa per les emissions de TV3

Colecta de deu euros per a sufragar la multa de 100.000 euros a una plataforma pancatalanista

Sòria és soci d'una associació independentista que usa lemes com "Caña a España"

L'alcalde de Barcelona nomena a Valéncia “segona ciutat dels països catalans”

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) rep 1.200.000 euros de la Generalitat Catalana

El Govern dona un milló d'euros a una fundació valenciana per a que promocione el català

Catalunya dona 155 millons a l'OCB

Fer caixa En TV3

El tripartit català regala uns atres 3 millons d'euros a Eliseu Climent per a que catalanise Valéncia

El fals Pendó de conquista

És cert que no existia la banda blava, la bandera era de dos barres [foto] fins a passats uns 100 anys, quan Pere "el Cerimoniós" va ordenar coronar la bandera i va obligar a que totes les banderes (les de la corona d'Aragó) foren quatribandades [foto1] [foto2]. Per este motiu, la quatribanda mai ha segut la bandera del regne, i dit pendó és, lo més segur, una falsificació del sigle XV (sigle propici per la busca i falsificació de relíquies), ya que les bandes roges eren en nombre variable fins que es va posar la banda blava que corona la bandera. La bandera coronada va ser la bandera del regne durant molts anys.