Mentires del Pancatalanisme

start content

Lo valencians parlaven moro

Una forma dels pancatalanistas de tergiversar la realitat és cambiale el nom a les coses, ho fan en la Corona d'Aragó, a la que denominen corona catalano-aragonesa, i per supost ho fan en la llengua mossàrap, denominada moro de forma despectiva. Denomiándolo d'esta forma, conseguixen donar la falsa idea de que el mossàrap era una llengua que ni derivava del llatí, ni es parecia a est, pero molt al contrari d'eixa falsa idea, el mossàrap va ser una llengua romanç, hui extinta, hereua del llatí vulgar visigótico, que, contaminada d'àrap, parlaven cristians i musulmans en l'Espanya islàmica. (RAE).

La comunitat científica internacional considera el català i el valencià el mateix idioma

Internacionalment, en ethnologue, wikipedia, còdic ISO... s'afirma que són el mateix idioma en dos noms; això seria cert si es consideraren que les normes ortogràfiques de l'AVL (acadèmia que va sorgir d'un pacte de governabilitat entre PP i CiU), no obstant, l'idioma creat per l'AVL és una mescla que accepta algunes formes del valencià considerant-les coloquials en favor de les formes catalanes, fent aixina que este idioma híbrit no coincidixca en el parlat. Ademés, el valencià dispon d'atres normes ortogràfiques, Normes d'El Puig, que es basen en la forma de parlar dels valencians.

¿Dividix i venceràs?

Una de les seues frases més conegudes és la de "Dividix i venceràs" fent alusió a que el valencianisme és espanyolisme perque vullgues "dividir" la llengua (llengua que mai ha estat unida). Esta frase no només és falsa, sino que favorix a la castellanisació de la Comunitat Valenciana. Continuant pel camí actual de ridiculización i ón del valencià, solament s'ha conseguit que el valencià es parle únicament entre amics i familiars, favorint aixina, la substitució llingüística del castellà.

La comunitat científica diu...

L'estratègia d'autobombo i apariència del catalanisme per a demostrar, internacionalment, #lo que Catalunya jamai ha segut, necessitava de la forja d'una ret estratègica primorosamente teixida lo largo y ancho d'el món mundial en universitats i institucions de renom.

Durant més d'un sigle, la burguesia nacional-catalana ha anat montant una ret internacional estratègicament dotada i mantinguda en fondos espanyols. En l'arrogant expectativa de proclamar la possessió d'el “dogma universal” en llingüística, el pancatalanisme ha anat instalant als seus afins i intelectuals orgànics en #rectorat i #càtedra internacionals pagats i mantinguts en imposts espanyols : són els cridats “#rectorat juan colom, els d'el Jo m'ho guise i Jo m'ho com”...

Pero eixa abundància de “#rectorat internacionals i #càtedra-juan-colom”, en els seus fondos bibliogràfics pagats en diners espanyols, resulta que estan repletes de llinages catalans i són utilisades, de manera estratègica, per el “komisariat intelektual” de les nostres universitats catalencianas com a ferramenta d'autojustificación dels falsos dogmes llingüístics. Acodixen a la bufonada d'eixa falsa “comunitat científica internacional” (les meues-juan-coloms ..) per a justificar les seues aberracions dogmàtiques i #barbarisme llingüístics, indigeribles i falsos. I sempre en l'única intenció d'humiliar a la nostra històrica llengua valenciana front al dialecte barceloní.

Un eixemple pràctic d'estos amiguismes, fabricats internacionalment, ho tenim, per eixemple, en la Cardiff University (O.K.) a on florix un d'estos #rectorat catalans-juan-colom en fondos espléndidamente pagats pel Departament de Cultura de la Generalitat Catalana.

Basta donar-se un regrés per la “Arts and Social Studies Library “ (Biblioteca General) de la Cardiff University (O.K.) i fer un reconte dels abundants fondos bibliogràfics pagats per la Generalitat Catalana ( o siga, en els nostres diners espanyols). Tenint en conte que la segona llengua estudiada en dita universitat Britànica és el francés, la tercera llengua és l'espanyol i la quarta l'italià ¿endevinen quants estants replets de llibres catalans hi ha en dita biblioteca?

Fent un mostreig comparatiu de la dotació bibliogràfica tenim el següent resultat:

FRANCÉS = 18 ESTANTERIAS

ESPANYOL = 8 ESTANTERIAS

ITALIÀ = 6 ESTANTERIAS

CATALÀ = ¡¡ 29 ESTANTERIAS!!

O siga, que sent el català, pràcticament, una llengua ignorada i a penes estudiada , resulta que és la que més llibres té en les estanterias de dita universitat...

Pero, ¡oh sorpresa! Si un obri els llibres, en la contraportada es pot llegir: “ Presented by the Department of Culture of the Generalitat Catalana”. És dir : “Regalat pel Departament de Cultura de la Generalitat Catalana”.

Asi és com el nacionalcatalalanisme crea, manté, esposoriza i “fideliza” estos #rectorat artificials del món mundial que després componen “el seu engany-comunitat cientifica internacional “ a la que apela en “recolçament” dels seus falsos postulats que ni existixen ni existiran jamai en llingüística.

En la Llingüística Moderna, com diu el gran llingüiste americà NOAM CHOMSKY (Harvard University), NO EXISTIX EL DOGMA. Tots eixos postulats dogmàtics d'el “komisariat“ nacionalcatalanista universitari , ademés de falsos, van sempre en detriment de la llengua valenciana i per a major glòria del dialecte barceloní ( o catalaní, que és lo mateix).

Font: Maria Teresa Port Ferre

Qui decidix si el valencià és o no llengua són els "científics"

En cap país ni idioma, les universitades són les encarregades de regular i normativizar un idioma. Solament poden estudiar-ho. La disciplina encarregada d'unir ortográficamente dos llengües o dialectes és la filologia comparada. És dir, si la des d'un punt de vista sociollingüístic es considerara adequat unificar totes les llengües llatines (o el Gallec/Portugués o qualsevol llengua qüestionada), la filologia comparada és l'encarregada d'elaborar una ortografia unificadora. Un orige comú no és motiu suficient per a l'unificació, ya que totes les llengua procedixen d'unes atres, normalment, este tipo d'unificacions es fan per motius polítics i nacionals, en el cas del valencià, l'únic motiu és l'unitat dels Països Catalans. Per lo tant qui crea un estàndart són els filòlecs, i qui dedice lo que és o no llengua és el poble que la parla, estudiat pels sociolingüístas.

¿Secessionisme?

El secessionisme llingüístic del valencià no existix, ya que històricament els valencians han parlat i aixina ho han deixat escrit, la llengua Valenciana, diferent de l'antic dialecte provençal, denominat, actualment, català. Des de les primeres jarches mossàraps valencianes, són centenars d'intelectuals de tots els àmbits els que han afirmat escriure els seus texts en llengua Valenciana, com per eixemple Antonio Canals en 1352, Luis de Fenollet en 1481 o el famós Joanot Martorell en el seu Tirant lo Blanch, inclús catalans com el gironí Onofre Pou ho distinguien del català, ademés es pot verificar en el seu diccionari català-valencià-llatí, (note's la menge que separa català valencià), no solament en lliteratura, en texts llegals com el Compromís de Casp entre uns atres, de distintes époques, a on es poden trobar referències.

És absurt que si en Ulldecona parlen català en Vinarós parlen valencià

Puix no, no és absurt, perque allí parlen "Valencià de Transició" o "Català de Transició", també cridat "Dialecte Tortosí", que ve a ser un dialecte que mescla traces entre en valencià i el català per la seua proximitat demogràfica. És un fenomen molt comú en totes les llengües, totalment natural, que li otorga gran riquea als idiomes, pero per les possibles dificultats administratives, se sol incloure a estes zones en una llengua o una atra segons la divisió territorial del moment, les divisions no sempre corresponen en la llengua.

Molts escritors del Sigle d'Or Valencià eren d'orige català

En algunes de les seues retortillades argumentacions, els pancatalanistas solen dir que molts escritors del Sigle d'Or Valencià eren d'orige català com March, Martorell, Conesa, Gasull, Fenollar o Vinyoles.
Pero se solen oblidar dels que no té orige català, com Joan Roiç de Corella, Isabel de Villena, Gilabert de Proixita, Manuel Díez, Antoni Canals, Vilaspinosa, Arnau Joan, Francesc Vicent, Francesc d'Amezcos, Joan Monzó, Jaume Roig, Miqualot Pereç, Pardo de la Casta, Pedro Gomis, Luis Rois, Bartolomé Salvador, Luis Alcanyiç, Vilalba, Resa, Beuter, Jaffer, Pertusa, etc.

Els Valencians parlen mossàrap

Fals, els valencians parlen Valencià (o castellà), el mossàrap (que va ser una llengua romanç), de la mateixa manera que el Castellà, el provençal, l'occità... ha evolucionat moltíssim, ara es considera llengua morta. Ademés, el valencià ha tingut gran influència del provençal, i del castellà.

¿El Valencià és al català com l'Andalús a l'Espanyol?

Molt a sovint, en una vanaglòria d'ignorança, de manipulació o de les dos coses, se sosté la següent tesis “El Valencià és la mateixa llengua que el català, considerar al valencià com una llengua distinta de la catalana séria com si consideràrem a l'andalús un idioma distint del castellà”. Pero ¿realment és aixina? ¿Els casos del valencià i de l'andalús són idèntics? Al llector li proponc un joc, el de les 7 diferències; a vore si pots trobar-les.

1) La societat andalusa considera que l'andalús i l'Espanyol són la mateixa llengua. La societat valenciana afirma que Valencià i el català són dos idiomes distints (concretament, el 64′4% dels valencians segons el CIS de 2004).

2) Parlant de lliteratura, Andalusia no ha tingut mai un Sigle d'Or. Valéncia va tindre el primer Sigle d'Or de totes les llengües neo llatines –el XV-, sigles ans que naixquera Catalunya.

3) Els escritors andalusos tradicionalment han afirmat escriure en Espanyol o Castellà. Per contra, cap autor del Sigle d'Or va afirmar escriure en català o que el valencià i el català anaren la mateixa llengua.

4) En Andalusia no hi ha texts seculars d'autors andalusos que diferencien entre andalús Castellà. Pero en Valéncia si existixen. De fet, Fra Antoni Canals, en 1395 va afirmar: “(…) el tret de lati en nostra vulgada llengua materna valenciana, exi breu com he pogut, jatse sia que altres lagen tret en llengua catalana”.

5) En Andalusia sempre s'ha utilisat la denominació “Espanyol o castellà” per a referir-se a la seua llengua. I en l'actualitat -llevat alguns casos excepcionals- cap contradiu eixa nomenclatura. En Valéncia tota la vida s'ha afirmat parlar en valencià, i només des de temps històrics recents hi ha un intent de cridar català a la llengua dels valencians, concretament des del naiximent del nacionalisme català, datat de finals del sigle XIX.

6) Andalusia no existia abans que Espanya. Per contra, Valéncia existia sigles abans del naiximent de Catalunya. Ho dic perque els llocs geogràfics són els que otorguen el nom a un idioma.

7) No hi ha autors espanyols (significatius) que reconeguen l'andalús com a idioma distint del castellà. Pero si hi ha de catalans que admeten que Valencià i català no són la mateixa llengua: Pompeu Fabra, Antoni Badia Margarit, Antoni Rubió Lluch, Manuel Montoliu, Francesc Carreras Candi, Francesc Pi Margall, etc.

Sense eixir de la Península, trobem també el cas del Gallego i el Portugués, dos llengües bessones que s'entenen entre sí i que oficialment són dos idiomes independents. En eixe model és en el que de veres encaixa el cas valencià-català i (i no en el cas andalús-castellà com torticeramente volen fer creure). Pero clar, si el Valencià es compara en el gallec (i no en l'andalús com volen) tota la pseudociencia pancatalanista es vindria avall.

¿Interessos polítics? Sí, els d'els partits pancatalanistas

Carod-Rovira subvenciona en 675.000 euros a dèu entitats "culturals" de la Comunitat Valenciana

Partits de Balears recapten fondos per a pagar la multa per les emissions de Tv3

Colecta de dèu euros per a sufragar la multa de Camps a una plataforma 'pancatalanista'

Bernat #Soria és soci d'una associació independentista que usa lemes com "Canya a Espanya"

L'alcalde de Barcelona nomena a Valéncia “segona ciutat dels Països Catalans”

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) rep 1.200.000 euros de la Generalitat Catalana

El Govern dona un milló d'euros a una fundació valenciana per a que promocione el català

Catalunya dona 1,15 millons a la OCB

Fer caixa en Tv3

El tripartit català regala atres 3 millons d'euros a Eliseu Climent per a que catalanice Valéncia

El fals Pendó de conquista

És cert que no existia la franja blava, la bandera era de dos barres [foto] fins a passats uns 100, quan Pedro "el Ceremonioso" va ordenar coronar la bandera i va obligar a que totes les banderes (les de la corona d'Aragó) foren cuatribandas [foto1] [foto2]. Per este motiu, la cuatribanda mai ha segut la bandera del regne, i dit pendó, és lo més segur, una falsificació del sigle XV (sigle caracterisat per la busca i falsificació de relíquies), ya que les bandes roges eren alguna cosa aleatori fins que es va posar la franja blava que corona la bandera. La bandera coronada va ser la bandera del regne durant uns 350 anys.