Valenciano

Dialectes del valencià

El valencià conte en dialectes sensiblement diferents entre sí, el Valencià de Transicio, el Septentrional, l'Apichat, el Meridional i l'Alacanti.

Algunes caracteristiques llingüistiques del Valencià

Fonologia

— Sistema vocalic —

• El sistema vocalic tonic del valencià està compost per 7 vocals: a, i oberta, i tancada, i, o oberta, o tancada, i u. A diferencia del castella, l'oposicio entre i oberta i tancada per una part, i entre o oberta i tancada per atra, te caracter fonologic, es dir, servix per a diferenciar significats.

Eixemples:
I OBERTA I TANCADA
vs.
seu (cast., seu) seu (cast., seu)
O OBERTA O TANCADA
vs.
molt (cast., molt) molt (cast., molt)

• S'han conservat, per tant, sense diftongar, els vocals i i o, obertes procedents d'i i o breus del llati classic: cova (cast., cova), serra (cast., serra).

• El valencià sí coneix, en canvi, la diftongacio condicionada: hui (del llati hodie), cast., hui.

• Front al gallec i al portugues, el valencià ha completat la reduccio dels diftoncs decreixents llatins (-ai-, -au-): forner, llosa (cast., forner, llosa).

• El sistema vocalic aton del valencià consta de 5 vocals: a, i, i, o, u.

— Sistema consonántico —

• Destaca el manteniment de la distincio b-v en part del domini llingüistic (distincio normativa arreplegada ortograficament: cavall-capies) i la gran riquea de sibilants sordes i sonores. Concretament, trobem 7 consonants sibilants en valencià, que son:
- Alveolar fricativa sorda: set (cast,. set)
- Alveolar fricativa sonora: casa (cast., casa)
- Alveolar africada sorda: tots (cast., tots)
- Alveolar africada sonora: tretze (cast., tretze)
- Prepalatal fricativa sorda: caixa (cast., caixa)
- Prepalatal africada sorda: chic (cast., chic)
- Prepalatal africada sonora: viage (cast., viage)

• Atres caracteristiques fonetiques del valencià son: la tendencia a la perduda de la -o atona final (chic, cast., chic); la conservacio, com el portugues, i front al castella, de la f- inicial (figa, cast., figa); la palatalisacio de l- inicial: (llop, cast., llop); la conservacio dels grups consonánticos inicials pl-, cl-, fl-
(ploure, clau, flama, cast., ploure, clau, flama); sonorisacio general de les sordes intervocaliques -p-, -t-, -k- (cabra, pedra, foguera, cast., cabra, pedra, foguera); palatalisacio general de la geminada llatina -ll- (cuquello, cast., cucuc) i dels grups -c’l-, -lj- (agulla fulla, cast., agulla, fulla); reduccio dels grups llatins intervocalics -mb-, -nd- (llomello, ona, cast., llomello, ona); perdua de la -n final (jove, cast., jove); la conservacio general de la -r final, (flor, cast., flor), o la reduccio general dels grups consonánticos romanics que inclouen geminades, (velar, cast., velar)…

Morfosintaxis

• En llinies generals, la valenciana forma el plural dels substantius i adjectius masculins, afegint -vos quan acaben en els sons representats per les grafies -s, -ç, -ix, -ig, i afegint -s en els atres casos (music-musics, cast., musics). Aço pot originar grups consonánticos complicats, que els valencians pronuncien sense problemes: texts, boscs, celests. En alguns casos, reapareix en el plural la -n etimologica perduda en el singular (jove-jovens, cast., jove).

• El plural femeni se forma substituint la -a final del singular pel sufix -es (casa-casses, cast,. cases). La -n etimologica perduda en el singular apareix quan la paraula, encara que siga femenina, no acaba en -a (verge-vergens, cast., vírgenes).

• El sufix -ista ha desenrollat una doble terminacio (ya present en l'epoca classica), segons el genero del substantiu al que s'afig. Tenim aixina -anares per als substantius masculins i -ista per als femenins. Eixemple dels classics:
juriste (Dietari del capellà d’Anfos el Magnanim).

• Els possessius presenten formes atones i toniques. Les formes toniques van precedides normalment (i en molts casos, obligatoriament), per l'articul: el meu amic (cast., el meu amic).

• L'indefinit atre suele anar acompanyat per articul, encara que apareixca junt a un substantiu indeterminat: l’atre dia-un atre dia (cast., l'atre dia-atre dia).

• Existix en valencià un articul neutre lo, que te plena vitalitat i es totalment normatiu: “Lo que passa es que estic cansat” (cast., Lo que passa es que estic cansat).

• La preposicio habitual per al valor locativo es en. L'us de la preposicio a en eixe valor està restringit, generalment, a alguns sintagmas o situacions concretes: “esperar ad algu a la porta”, “portar el capell al cap”, “tindre diners al banc” Esta preposicio no introduix toponims: “Viu en Valencia” (cast., Viu en Valencia).

• Els pronoms personals debils poden prenen diverses formes segons la posicio que adopten respecte al verp, i segons les caracteristiques fonetiques de dit verp. Aixina, el pronom me de primera persona singular adopta la forma m’ davant de verp començat per vocal, ’m darrere de verp acabat en vocal, m'o em davant de verp començat per consonant i, finalment, -me darrere de verp acabat en consonant: m’obliga, obliga’m, em/me diuen, dis-me.

• El valencià es una llengua prou rica en pronoms. Aparte dels pronoms personals debils, dispon tambe d'un pronom adverbial (ne) de plena vitalitat, d'atre pronom adverbial (hi) fossilisat en algunes expressions, i d'un pronom neutre (ho): ¿Quantes taronges vols” Ne vullc tres” (cast., ¿Quantes taronjas vols? Vullc tres), “me’n vaig” (cast., me vaig); “no m’hi veig” (cast., no me veig), “hi havia molta gent” (cast., havia molta gent); “aixo no m’ho puc creure” (cast., aixo no m'ho puc creure).

• Quan un temps verbal compost va precedit pel pronom personal d'objecte directe, el participi del temps verbal concorda en dit pronom: “Esta goma l’he comprada en la papereria del cant” (cast., Esta goma l'he comprat en la papereria de la cantonada).

• Les oracions impersonals soles se poden formar utilisant el pronom se (o es): “Se diu que el govern te pensat alvançar les eleccions” (cast., Se diu que el govern te pensat alvançar les eleccions).

• Junt al verp ser, el valencià utilisa tambe el verp estar. La distribucio d'estos dos verps es complementaria i semblant a la del castella: “Ya estic en Valencia”, “El premi li ha segut otorgat esta vesprada” (cast., Ya estic en Valencia, El premi li ha segut otorgat esta vesprada).

• Un dels aspectes mes complicats de la gramatica valenciana es la conjugacio verbal, puix hi ha molts alomorfos desidenciales per a una mateixa persona, en distribucio complementaria. Aixina, per a la primera persona del singular del present d'indicatiu tenim les següents desinencies: -i, per als verps del primer grup (ame); -c, per als verps velarisats (dorc); -ixc, per als verps incoatius (servixc); desinencia zero per als verps restants.

• Dins del paradigma verbal valencià hi ha dos temps diferents (el Preterit Perfecte Simple i el Preterit Perfecte Perifrastic) per a un mateix valor verbal: “Ahir ani a ta casa” (Preterit Perfecte Simple) = “Ahir vaig anar a ta casa” (Preterit Perfecte Perifrastic), cast., Ahir fon a ta casa.

Caracteristiques llingüistiques dels dialectes del Valencià

Valencià de Transició o Tortosí

El Valencià de Transicio pot considerar-se com de transicio entre el valencià i el catala. Se parla en les comarques de "Els ports" i "El Maestrat"

Castellonenc o Septentrional

Se parla en les comarques de "L'alcalatén" "Pla d'Arc " i "La Plana"

Apichat o Central

Parlat en les comarques propenques a la capital del Turia "L'Horta" "El Camp de Morverdre" "Camp de Turia" i part de la "Ribera del Xuquer"

Meridional

El dialecte meridional predomina en "La marina" "El Comtat" "L'Alcoyà", "la Vall d'Boja", "La Costera" i en part de la "Ribera del Xúquer"

Alicantín

El variant alacantina se parla en les comarques de "L'alacantí" "la Vall del Vinalopó" i en "el Carché" (Murcia)

Enllaços externs

Estudi sobre el Valencià Parlat

http://www.valencian.org/comu/valenciasxxi.pdf

De "Valencià"