Valenciano

Conflicte Politic de la llengua valenciana

El conflicte politic valencià, residix principalment, en les mentiroles i tergiversacions dels politics, al surgimiento dels unionistes de la ma del nacionalisme catala, que despres de chantages al govern valencià, donaren lloc a l'Academia Valenciana de la Llengua, que te com unic objectiu, ridiculisar i vulgarisar el valencià imponent el catala.

Per una part l'Institut d'Estudis Catalans, basant-se en els estudis d'Enric Guinot, afirma que l'antic Regne de Valencia fon colonisat integrament per catalans, i per aixo parla un "dialecte del catala" denominat historicament Valencià, mentres que la RACV (Real Academia de Cultura Valenciana, inicialment fundada en 1915), pel contrari, basant-se en estudis d'Antoni Ubieto, entre atres, afirma que l'orige del valencià es la llengua romanç parlat pels habitants del Taifa de Valencia (Regne Musulma) denominada mossarap, la qual fon influenciada pel provençal.

Historia

Sempre se li ha cridat llengua valenciana, fins abans de la reconquista pacifica cristiana de Jaume I, i sempre ha tingut normativa individual, fins i tot un Segle d'Or, fins 1982, quan per llei, de la ma del govern del PSPV, se canvià la normativa d'escritura criminalizando a l'idioma, com si fose una llengua vulgar i mal parlada, sempre en favor de paraules i formes lexiques i morfologiques catalanes. El primer intent de "Unificacio Llingüistica" apareixque en 1932 quan un ingenier catala (Pompeu Fabra) plantejà unes normes ortografiques unificadores (Normes de Castello), que no se corresponien en la forma de parlar de la Comunitat Valenciana. En la dictadura de Franc (1939) se reprimiren totes les llengües distintes del Castella/Espanyol i no existi lliteratura en valencià. Despres de l'instauración democratica (1979), la RACV propongue les normes denominades "Normes del Puig" per a l'escritura del Valencià, les quals foren acceptades, ensenyades en les escoles i promogudes en l'estatut d'autonomia valencià pel govern d'aquell llavors (UCD), pero despres de el canvi de govern, se creó un idioma basat en les normes fabrianas, que resultà ser un idioma hibrit entre el Valencià i Catala, el qual estigue compassat per llei.

Esta situacio, continuà fins 1998, quan se fundà l'AVL (Academia Valenciana de la Llengua) de la ma del PPCV, frut d'un pacte politic pel qual CiU condicionava el govern d'Aznar a la "unitat llingüistica", que continuà en dites normes, i es l'encarregada de regular la sustitución llingüistica.

En l'actualitat, l'AELLVA, seguix editant llibres en llengua valenciana en les Normes del Puig de la RACV, que es una entitat adscrita a l'INSDE, es dir, que te el mateix ranc que la RAE per al castella, pero regional, mentres que l'AVL es una recent entitat politica dependent de la Diputacio provincial. Existixen varies associacions culturals, veïnals i socials, partits politics que continüen utilisant estes normes degut a la nula representacio per al valencià de les propostes per l'AVL.

Motivaciones secessionistes

Els interesses politics del secessionisme catala (ERC i CiU), que desija anexionar al seu proyecte d'independencia a la Comunitat Valenciana, utilisant com reclam l'idioma, per a formar els cridats "Països Catalans" se fan presents a lo llarc de l'historia del conflicte, encara en curs, en els pactes politics, condicions, i l'adoctrinament existent en les escoles de Catalunya, a on ya ensenyen que la Comunitat Valenciana i Balears formen part dels cridats "països catalans". Sent un fanatisme, denominat aixina fins per academics de la RAE, que soles busca constituir-se com un estat i crear el seu proyecte secessioniste i anexioniste en el reclam de la llengua.

Academia Valenciana de la Llengua

L'Academia Valenciana de la Llengua fundada pel Partit Popular despres de els pactes politics, afirma que existixen atres denominacions per a denominar a la llengua i que comparte "sistema llingüistic" en el catala, reconeixent aixina, la seua unitat ortografica oficial en un dictamen de 2003, a pesar de que l'actual govern de La Comunitat, que per mig d'Esteve González Pons, afirma que "El valencià i el catala no es lo mateix", sospitosament dit per a guanyar vots durant les eleccions.

Sense tindre en conte l'orige i evolucio de la Llengua Valenciana, de la consciencia idiomatica dels valencians ya des de l'epoca migeval, del sentiment clamorosament unanim del poble en respecte a la seua llengua propia, fins i tot, de la realitat juridica, reconeguda en l'Estatut d'Autonomia de 1982, fins i tot a pesar de manifestacions multitudinaries com la manifestacio del 13 de juny de 1997 i sense tindre valorar l'informe de la RACV que dia:“Sols des del respecte a la susbtancia historica i actual de nostre idioma, a sos constituents patrimonials, podra parlarse d´una norma llinguistica que seguixca l´espill on el poble valencià contemple l´image dau de la llengua de la qual es, al temps, hereu i creador”, l'AVL continua causant un genocidi cultural de sustitución llingüistica en la Comunitat Valenciana ensenyant un idioma hibrit entre el Valencià i el Catala en les escoles i difonent-ho pels mijos.

Vore tambe

Conflicte Llingüistic Valencià

De "Valencià"